Caro bloc (educatiu)

De nassos

Cèlia — Thu, 04 Dec 2008 20:43:56 +0000

Avui hem patit a la facultat una inesperada invasió de nassos verds que no són més que una part d’una campanya viral per promocionar la nova xarxa social Keteke: la comunidad del buen rollo (que té al darrera a Telefónica). Diuen que aquesta xarxa es diferencia d’altres com Facebook en que s’hi pot accedir des del telèfon mòbil (tot i que a Facebook també s’hi pot accedir) i des d’Imagenio, i que es poden pujar les fotografies amb missatge de text gratuït (això ho he de veure).

Volen aprofitar la tirada que es veu que tenen a España les xarxes socials (el 70.7% dels usuaris d’Internet n’ha visitat alguna al darrer any i som els cinquens al rànking mundial) i des de fa potser un mes estaven bombardejant als clients de Movistar amb missatges de mòbil.

D’altra banda, des de fa un parell de setmanes a la Sexta (que també és verda) estan fent la seva pròpia promoció aprofitant els dos programes amb més audiència de la cadena: Sé lo que hicísteis i Buenafuente. Miki Nadal i Berto estan competint per un sopar amb Paris Hilton i per decidir qui hi anirà han iniciat una cursa per aconseguir el màxim d’amics agregats als seus perfils.

Bé, no sé com els hi anirà però per molt que em donin un nas de pallasso verd no em motiva gaire, per no dir gens, entrar en aquesta xarxa social de Telefónica però jo no sóc model de res, ans al contrari, així que és probable que tingui molt d’èxit i que Facebook, avergonyida davant l’allau de baixes, hagi de tancar per manca d’usuaris (o no?).

Maneres d’ensenyar

Cèlia — Thu, 04 Dec 2008 19:02:29 +0000

Em va costar molt d’entendre la diferència entre els diferents tipus d’aprenentatges ja que és el meu primer contacte amb aquest tipus de teories. A més, reconec que ha de ser complicat donat que nosaltres provenim d’estudis molt diferents i estem acostumats a fer les classes d’una manera determinada (uns d’una manera més teòrica i d’altres més pràctica). Així doncs, no és gaire útil fer servir la perspectiva conductista donada la nostra heterogeneïtat tot i que serveix per posar unes bases comunes.

Potser estaríem parlant d’aprenentatge significatiu perquè la professora estructura els continguts i les activitats que hem de realitzar, i prova de relacionar-ho amb els nostres coneixements previs. Però en aquest sentit també pot ser socio-constructivisme, no? La veritat és que no ho tinc gens clar i té delicte perquè és la teoria que em va tocar en el repartiment de classe i entre nosaltres tampoc no hi trobàvem gaires diferències o, si més no, no ho sabíem verbalitzar.

Analitzant les possibles funcions dels materials multimèdia

Cèlia — Thu, 04 Dec 2008 18:22:29 +0000

Gairebé de tot allò que fem en traiem informació, així doncs, el més important és que el contingut del material sigui rellevant per l’usuari. Per tant, d’aquest usuari i dels seus coneixements en depenen que puguin assolir la funció instructiva (però si no tenen el nivell mínim requerit, l’aprenentatge no serà complet). Per aquesta raó l’usuari s’ha de sentir motivat a seguir l’activitat i això es pot aconseguir donant-li les eines suficients per poder experimentar i ser conscients dels seus avenços autoavaluant-se.

També és important que l’usuari es pugui expressar i compartir les seves impressions. Això és molt útil per solucionar els problemes i dubtes que poden seguir al llarg de l’activitat.

La funció lúdica és un valor afegit perquè segurament la informació serà rebuda amb més facilitat. Així doncs, el creador del material ha d’utilitzar els recursos que proporciona la tecnologia que evoluciona constantment. I tot plegat fa que l’usuari també conegui aquestes noves eines i el seu funcionament.

Benvinguts/es

Cèlia — Wed, 08 Oct 2008 21:55:51 +0000

Hola a tots/es, avui inicio el bloc destinat a comentar setmanalment l’assignatura Multimèdia Educatiu del segon cicle de Comunicació Audiovisual (UB) i aquesta serà la seva funció fonamental, però espero que la cosa vagi evolucionant (serà divertit veure cap a on derivarà tot plegat).

No puc dir que la meva primera presa de contacte amb WordPress va ser dolenta (és fàcil crear els blocs i es pot fer una cosa decent sense haver d’utilitzar el tutorial) però a mida que pretenia personalitzar l’aparença del bloc m’adonava de les seves mancances (respecte a, per exemple, Blogger).

Les opcions gratuïtes són bastant limitades, les plantilles no es poden modificar (algunes et deixen canviar el color o la fotografia però no gaire cosa més) i per personalitzar els widgets s’han de fer massa passos.

Però bé, deixem de queixar-nos que ja ens hi anirem acostumant, tenim com a mínim un semestre per fer-ho així que “endavant les haches”.